Entrevista a Lleida.com


Jordi Balasch (by Balasch) neix a Lleida l’any 1963. És dibuixant, il·lustrador, aquarel·lista i artista plàstic, tot i que a la ciutat de Lleida, gràcies a les seves col·laboracions amb la premsa, és reconegut com a dibuixant. Va començar al diari Segre amb el seu “home del sofà” i ha passat per la Manyana, La Quera, el Bon Dia i el 7Accents. És autor del Banyetes, una de les figures més aclamades de les comarques de Lleida i de l’Utxi, el mussol del pantà d’Utxesa.
Des de l’any 2014, any de renaixement de LLEIDA.COM, publica periòdicament una vinyeta a l’espai Lleida.com/Balasch
Hem parlat amb ell.


Des de petit pinta.
La passió per la pintura sempre l’he tingut, però vaig pensar que era més un hobby que una feina. Per això, en un primer moment, vaig estudiar enginyeria, creient que m’hi anava el futur – comenta . Els meus estudis s’anaven compaginant amb l’afició al dibuix, fins el punt que la il·lustració em va absorbir. El primer contacte professional que vaig tenir amb el món del dibuix va ser el 1984 de la mà d’un diari local. M’encarregava de fer, diàriament, una vinyeta amb humor. Aquí va ser el punt d’inflexió on vaig abandonar el dibuix pla per adoptar l’humor sense paraules.
A partir d’aquí neix l’”Home del sofà”?
Exacte. L’home del sofà és un personatge que em vaig inventar per evitar que la gent saltés les pàgines de televisió del diari. Dins d’aquesta secció, freqüentment, repleta de lletra era com una mena de reclam per al públic.
Balasch comenta que els personatges presents en l’”Home del sofà” no estan posats a dit, sinó que tots mantenen una certa coherència: la televisió i el sofà remunten a la finalitat primera del dibuix, fent honor a les pàgines de televisió comentades; per contra, el gat és un element que es va afegir posteriorment per donar enriquiment al diàleg. Assegura que el caràcter poc expressiu, solitari i enigmàtic que desprèn el felí negre, s’associa molt amb la seva personalitat.
Quin és el procés per realitzar un acudit on tot, segons ens comenta, està tan premeditat?
El primer pas i el més important és informar-te. Per a poder fer un bon dibuix d’humor necessites saber molt bé que es comenta al carrer i que diu l’opinió pública. Es tracta d’un procés que et permet perfilar un idea, a partir de la qual comences a dibuixar. És important també fer-te un esquema mental abans d’agafar paper i llapis. Finalment, l’últim pas és retolar, acolorir i escanejar.
Una bona estona de feina, suposo.
Tot depèn del què vulguis fer. Jo sóc dels que pensa que un dibuix no es pot mesurar en temps, sinó que tot depèn d’una bona idea. La meva experiència diu que a vegades en poc temps pots fer una feina realment harmònica. També reconec que quan estàs acostumat a agafar el llapis diàriament, no tots els dies són bons ni brillants, com en qualsevol feina.
I quan està publicat, què?
M’agrada, es clar. Quan veus que un dibuix teu es publica i genera polèmica i debat al carrer, agrada. I també vas mirant el que fan els altres clar. És curiós perquè a vegades coincidim tots en un mateix tema.
Defensa que l’èxit d’un dibuix parteix de la bona preparació i ratifica que buscar inspiració en altres dibuixants és el seu aliat. A més assegura que al tractar-se d’esbossos lligats a l’actualitat, és molt fàcil coincidir amb les idees d’altra gent del mateix gremi.
En els meus dibuixos, sempre intento buscar la defensa de poble i colpejar al que es troba en situació poderosa. A vegades, els més dèbils també necessiten expressar-se i crec que les meves il·lustracions serveixen d’altaveu. No obstant, és cert que moltes vegades les teves idees ja les ha agafat un altre dibuixant i has de diferenciar-te a través del traç i la manera de pintar.
Una imatge val més que mil paraules.
És la meva màxima per excel·lència, ja que les paraules es limiten a un llenguatge i les imatges són universals. A més, en relació al ritme que portem, la gent es més recíproca a una il·lustració que a un text. Les tecnologies han provocat canvis i allò multimèdia cada vegada agafa més força.
L’il·lustrador comenta que un bon acudit ha d’estar reforçat per dos pilars, el del dibuix i el de l’humor. Dues habilitats que – segons el mateix Balasch - sempre han d’anar de la mà i s’han de complementar entre elles.
M’indigna que a vegades hi hagi gent que no comprengui que tot es fa amb humor i sense cap intenció d’ofendre a ningú. Charlie Hebdo, recentment, ha sigut el cop més dur que ha rebut l’humor i la llibertat d’expressió.
Uns ataquen amb les armes i altres amb el llapis.
És trist que en una societat com la nostra encara passi això. Tots els dibuixants vam coincidir en rememorar els assassinats de Charlie Hebdo amb un dibuix, el nostre mètode de comunicació.
És un dels seus dibuixos amb més valor significatiu?
Tinc molts dibuixos que tenen darrera un gran significat. Són molts anys dibuixant – comenta dibuixant un somriure-. Però si, aquell dibuix neix d’un moment d’impotència i impacte, on vaig pretendre aportar el meu gra d’arena a un episodi que ens tocava molt de prop.
32 anys darrera de la professió. Què és el que queda ara?
Després d’uns anys col·laborant esporàdicament amb mitjans, ara m’agradaria tornar al dia a dia. També voldria tastar la premsa nacional i fer-me un lloc dins d’aquest sector de més abast ciutadà. El dibuix és una cosa que, com ja he dit, s’ha de practicar i m’agradaria tornar a aquest contacte diari que tenia. No obstant, sent realista, reconec que el món de la premsa viu una certa decadència i que necessita evolucionar per adaptar-se a les noves maneres de fer de la societat. Això és com qui diu, o t’adaptes o mors; i només els més preparats sobreviuen.
Ens comenta que entre els seus nous projectes hi ha el d’un llibre de dibuixos que li agradaria tirar endavant a mig termini. Un treball atemporal el qual no li preocupa el dia que pugui veure la llum. És una feina que es pren amb més temps i calma, conclou.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger.
Web Statistics